Jorge Luis Rodríguez

250 pàgines

“Què volien fer els francesos a l’illa d’Eivissa l’estiu de 1665? Què podia oferir-los una illa seca i dura, on uns pocs milers d’habitants patien per traure-li suc per a poder sobreviure? Cobdícia? Estratègia? Comerç? Quin interés justificava que els ministres de Lluís XIV hi enviaren una joia misteriosa i maligna?

Eivissa es va convertir per uns mesos en un punt calent en la lluita entre països i entre classes socials d’ací i d’allà. Un capítol més en la interminable guerra entre els regnes dels Àustries i la monarquia francesa es va desenvolupar a les aigües de les Pitiüses. Els afanys dels soldats, religiosos, prohoms, pescadors, menestrals, llauradors i mercaders conflueixen pels designis dels poderosos com peces a un tauler d’escacs.

A una illa sense noblesa, els pagesos com Toni Planells treballaven la terra i patien tota mena d’injustícies per part dels prohoms eivissencs, els quals controlaven amb mà de ferro els mecanismes del poder illenc. Però Toni tenia el geni curt i la memòria llarga. A més, no estava tot sol, la resta d’homes i dones de la mà de fora, la classe desafavorida, compartien els greuges.

La tardor de 1665 va portar una oportunitat…”